Ser traduït o no ser.

Informe PEN / IRL sobre la situació internacional de la traducció literària

L’Institut Ramon Llull té la missió de donar a conèixer els escriptors catalans, des dels clàssics medievals fins als contemporanis, tot facilitant la traducció de les seves obres. La nostra tasca exigeix una anàlisi de la situació d’intercanvi entre literatures, i aquest és un motiu de debat permanent amb les institucions homòlogues d’altres països europeus. Un dels principals reptes que comparteixen les literatures europees és la dificultat de ser traduïdes a la llengua anglesa. La necessitat d’analitzar a fons les polítiques de la traducció en el context internacional actual va dur l’Institut Ramon Llull a encarregar un informe al PEN Internacional, per tal de publicar-lo coincidint amb l’any en què la cultura catalana serà la convidada d’honor a la fira del llibre de Frankfurt.

Des del 1921, quan es va fundar el PEN Club a Londres, la transmissió del pensament humà a través de fronteres lingüístiques i nacionals ha estat una de les seves preocupacions principals. «La literatura, nacional com és en l’origen, no coneix fronteres, i hauria de continuar sent moneda comuna entre les nacions malgrat els daltabaixos polítics o internacionals», diu la primera frase dels Estatuts del PEN, que afegeix: «El PEN defensa el principi de transmissió de pensament sense traves dins de cada nació i entre totes les nacions...» En aquest esperit, el PEN Internacional i l’Institut Ramon Llull de Barcelona, amb la col·laboració d’una sèrie d’escriptors, traductors, agents culturals i especialistes del camp de la traducció, han confegit el present informe a fi de reflexionar sobre què es podria fer per perpetuar la vella conversa que és la literatura i promoure la circulació lliure i regular d’obres literàries per tot el món en un temps en què, parafrasejant l’escriptor irlandès Colm Toibín, l’idioma més ric del món en termes econòmics –l’anglès– és també un dels més empobrits quan es tracta d’acollir la riquesa literària que hi ha més enllà. Més que actuar com a veritable lingua franca per facilitar la comunicació entre llengües diferents, l’anglès, tot sovint, simplement ignora el que no és anglès, confonent l’abast global i la diversitat de l’idioma dominant del món pel món mateix.

Aquest informe, doncs, comença amb l’avaluació de l’abast sense precedents de l’anglès i l’estat actual de la traducció literària en el món de parla anglesa, i especialment als Estats Units, que es durà a terme en el primer capítol. Seguidament, i per contrastar i contextualitzar la situació de l’anglès, el capítol segon reflexiona sobre les respostes que van enviar diversos centres PEN de tot el món a un qüestionari sobre la traducció literària elaborat pel PEN Internacional. Per tal d’aportar més punts de comparació, l’informe presenta en el tercer capítol la situació de la traducció literària a diferents àrees del món: els Països Baixos, Argentina, Catalunya, Alemanya, la Xina i França. D’aquesta manera, es presenten de manera precisa diversos models del que podríem anomenar l’“economia de la traducció”. El capítol següent, el quart, sobre les experiències a l’entorn del foment de la traducció literària, descriu les reeixides iniciatives d’una sèrie de Centres PEN per acarar la necessitat de fer més traduccions a l’anglès, així com els esforços significatius d’altres institucions, tant públiques com privades, per comprometre’s en aquest tema per ajudar a fer canviar les coses. Finalment, les conclusions resumeixen les principals troballes de l’informe i ofereixen una visió general de la traducció literària en el món d’avui. Tres escriptors distingits, Paul Auster, Narcís Comadira i Ngũgĩ wa Thiong’o, han donat profunditat literària al que altrament hauria estat un document llastimosament tecnocràtic amb els seus textos sobre el tema de la traducció escrits especialment per a aquest informe.

L’informe ha estat coordinat per Esther Allen, traductora i directora del Centre for Literary Translation de la Columbia University, que ha comptat amb l’estreta col·laboració de Simona Škrabec, assagista i traductora, i de les aportacions d’experts de diversos països: Gabriela Adamo, Bas Pauw, Carme Arenas, Riky Stock, Chen Maiping i Anne-Sophie Simenel.

L’informe Ser traduït o no ser serà presentat el proper dia 11 d’octubre al Translators Centre de la Fira de Frankfurt.

Participaran en la taula rodona Esther Allen, Simona Škrabec, Bas Pauw i Lawrence Venuti, que seran presentats per Carles Torner (cap de l’àrea d’Humanitats de l’Institut Ramon Llull).