Gastronomia

La cuina catalana actual és valorada arreu del món per les grans dosis d’innovació amb què s’ha aconseguit actualitzar sense perdre la identitat de tants anys de tradició, i s’ha projectat internacionalment gràcies a noms tan reconeguts com els de Ferran Adrià (1962), que ha reinventat la cuina al restaurant El Bulli reconegut amb tres estrelles

Ferran Adrià. © Efe

Michelin; Carme Ruscalleda (1952), que des del Sant Pau de Sant Pol de Mar fa una cuina tradicional i alhora moderna que li ha valgut dues estrelles Michelin, i Santi Santamaria (1957), que té tres estrelles i quatre forquilles vermelles Michelin per al Racó de Can Fabes.

L’origen de la cuina catalana parteix de la trilogia mediterrània bàsica del blat, l’oli i el vi. El primer receptari conegut és el Llibre de Sent Soví (1324), que conté més de dues-centes preparacions. Aquest manuscrit de cuina, un dels més antics d’Europa, és una constatació que, ja en aquella època, Catalunya gaudia d’una gastronomia molt refinada i plena de matisos.

Santi Santamaria. © Efe

A grans trets, podem dividir-la en cuina de muntanya i de terra endins –on predominen la carn, els derivats lactis i els productes del bosc, de l’hort i del corral–, la cuina marinera –protagonitzada pel peix, acompanyat sovint per l’arròs, els fideus o les patates– i la cuina de les ciutats –que reelabora plats tradicionals i n’adapta de la cuina internacional.

Entre els seus elements i productes bàsics no hi poden faltar les hortalisses com la ceba, l’all i el tomàquet (base del sofregit), el pebrot i l’albergínia i els llegums com les faves, els pèsols, les mongetes i els cigrons. La fruita seca, ametlles i avellanes, s’integra, sola o en picada, als plats de carn i peix.

Carme Ruscalleda. © Efe

Els plats es condimenten amb espècies com la canyella i el safrà i amb herbes aromàtiques com el llorer, la farigola, el julivert, etc. No podem oblidar l’allioli i el romesco, dues de les salses més característiques.

Els bolets en una àmplia varietat conformen un altre ventall dels plats més tradicionals. Capítol a part mereixen els embotits (fuet, sobrassada...), acompanyats del pa amb tomàquet, esdevingut un símbol i tan senzill de preparar com refregar la polpa de tomàquet en una llesca de pa de pagès i amanir-la amb oli i sal.

No hi podien faltar una gran quantitat de dolços i pastissos lligats al cicle litúrgic anual: torrons i neules per Nadal, mones de Pasqua, crema de Sant Josep, coques de Sant Joan i panellets de Tots Sants a tall d’exemple.

Els germans Jordi Roca, postres,
Joan Roca, cuina, i Josep Roca,
sala, del Celler de Can Roca.
Girona. © Efe

Tot plegat es complementa amb uns vins que, si ja eren prestigiosos en l’època romana, han experimentat en els darrers decennis una millora considerable per la introducció de nous ceps i noves tècniques enològiques amb reconegudes denominacions d’origen (Priorat, Penedès, Alella...). Són nou les denominacions d’origen que els emparen. El cava, elaborat des de fa més d’un segle seguint el mètode champenoise francès, especialment a la regió del Penedès, s’exporta actualment per tot el món.

Els plats més populars, a més del pa amb tomàquet, són els calçots, el xató, la paella valenciana, l’escudella i carn d’olla,el trinxat; i de postres, l’ensaïmada, els carquinyolis, la crema catalana, les catànies...