(EFE).- La cultura catalana ha rebut avui de la Índia el testimoni per a assumir, a l'edició de l'any 2007 de la Fira del Llibre de Frankfurt, el paper de convidada d'honor amb un dels programes més ambiciosos de la història de la mostra.

Acte de traspàs. Foto EFE.

La comissària de la presentació catalana, Anna Soler-Pont, va ser l'encarregada de recollir un cilindre de vidre -amb caràcters ciríl·lics, llatins, àrabs, i coreans- de mans de la seva homòloga índia Nuzmat Hassan.

Dins el tub hi ha un segon cilindre de fusta en el qual s'inscriuen fragments de llibres representatius de les diferents cultures convidades, el Tirant lo Blanc en el cas català i el Mahabarata, en el cas de la Índia.

"Tinc la sensació d'estar en els Jocs Olímpics", va bromejar l'escriptora catalana Carme Riera a la cerimònia del lliurament del testimoni, presentada per l'escriptor alemany Ilija Trojanow.

"No sé si la Fira haurà volgut acostar el món del llibre al món de l'esport, però em sembla una bona idea perquè tots els escriptors voldríem una xifra de lectors similar al nombre d'afeccionats que tenen els esports més populars", va agregar Riera.

Expositor del IRL

No obstant això, aquesta va ser l'única al·lusió a la similitud de la cerimònia de lliurament del testimoni amb una carrera de relleus i durant la resta de l'acte es va parlar de literatura, de la pluralitat lingüística i quatre autors, dos indis i dos catalans, van llegir textos seus.

Trojanow va obrir la cerimònia assenyalant com "de vegades és l'enormitat el que ens atreu a la Fira" -com va ocórrer aquest any amb l'Índia amb la seva gran diversitat d'idiomes- i en altres ocasions -com s'espera serà l'any pròxim- "el que ens atreu és el més petit".

"L'any que ve ens concentrarem en una petita llengua literària de les quals ens ocuparem intensivament", va pronosticar Trojanow. Primer van llegir els dos escriptors indis;la poetessa Salma va llegir els seus poemes en Tamil -amb traducció simultànea a l'alemany- i després Vinod Kumar Shukla va llegir textos breus en hindi, també amb traducció simultànea. Tot seguit Trojanow va donar pas als catalans.

Riera va llegir un fragment d'una novel·la seva i, a continuació, Oscar Pujol va presentar, en diàleg en anglès amb Trojanow, el seu diccionari Sànscrit-Català.

Expositor de los editores

Es tracta d'un dels dos diccionaris de sànscrit que existeixen en llengües romàniques -l'altre és en francès però, segons Pujol, és el calc d'un diccionari alemany- i a més, com va subratllar Trojanow, depassa el que solen oferir aquest tipus de treballs i assumeix en cada paraula també un caràcter enciclopèdic.

Pujol no es conforma amb donar el significat en català de les paraules sànscrites -l'idioma dels vells textos sagrats de la Índia que encara s'utilitza litúrgicament- i la seva etimologia sinó que dóna una explicació més àmplia, en forma de breus articles que ajuden a comprendre la cultura que està darrere de l'idioma. Com exemple, Pujol va llegir, en català, l'apart dedicat a la paraula "karma".

Acabada la lectura dels autors, que Trojanow va definir com un "viatge del tàmil i l'hindi al català a través de l'anglès i l'alemany", es va passar a la cerimònia de lliurament del testimoni pròpiament que va introduir el director de la Fira, Jürgen Boos.

"L'Índia ha tingut aquest any una presentació estupenda, gairebé impossible de superar. Però estic segur que els nostres amics catalans ho intentaran", va dir.

La comissària índia, a continuació, va desitjar a la cultura catalana encara més èxit del que havien tingut ells amb la seva presentació i després va procedir al lliurament del doble cilindre.

Tots els participants van destacar que durant aquest any, amb els 24 idiomes oficials de la Índia, s'havia parlat de pluralitat lingüística i de la importància que té la llengua en la identitat i de com probablement, amb la cultura catalana, el tema tornarà, transformat, l'any que ve.

En una breu història de la literatura índia, publicada per a la Fira, es diu que durant molts anys els escriptors indis que escrivien en anglès van haver de justificar permanentment la seva condició d'escriptors d'aquest país. Això va acabar quan va aparèixer "Els fills de la Mitjanit" de Salman Rushdie, en un anglès en el qual es trobaven ressonàncies de moltes llengües regionals de la Índia.

Els catalans semblen haver resolt el problema d'una altra forma dividint en tres seccions el programa. Una dedicada la literatura catalana -entesa aquesta com la literatura que s'escriu en català- , una altra sobre la indústria editorial catalana -on també tindran cabuda autors que escriuen en espanyol- i l'altra sobre diverses manifestacions de la cultura en general.